dimarts, 3 de desembre del 2013

Australia: Sydney to Melbourne

Boon diaa!! escric aquesta nova entrada sota ja el clima Melbournian..osigui pluja i mes pluja..

Aquets dies poder han set dels millors en la aventura per la costa Australiana..i es que quant no fas plants i vas improvitzan per el cami passen coses que set possa la pell de gallina!

AQUI PODREU VEURE LA ULTIMA BROMA QUE VAIG PODER FER AMB LA MASCARA  despres de endescuidar me la mascara a la guesthouse...

Despres de uns dies a Katoomba al famos parc natural de les Blue Mountains on em vaig quedar amb les ganes de quedarme mes dies..i vaig coneixer moolt bona gent!

Els primers dies al Flying Fox Backpackers ( on recomano que hi haneu  si us deixeu caure mai per alla) vas coneixen gent, la majoria de ells eren Alemanys pero ni havia un que era de USA i anava tatuat fins redera les orelles automaticament i per defecte de fabrica, aquesta gent ja la tractes o la mires diferent la majoria de gent! Un cop parlanti era un crack!

Un dia al mati em quedu mirant les sabates que portava i eren unes Merrell de aquestes "minimalistes" per dins meu dic..ostia aquet tiu...i automaticament li preguntu tu corres?
I em diu sii ara vinc de corre? valee nanuu ja les preguntes sem van començar acumulaar.

Vam quedar ja per el dia seguent al mati anar a corre per tots aquets camins i paisatjes que es veu a les fotos de sota! simplement el millor dia que anat a corre desde que estic fora!
Ja us podeu imaginar pujar baixar saltar pedres canvis de ritmee buaaa estava a la meva salsaa! I que diferent es corre amb algu que corre sol...




Despres del percans que vaig tenir a Perth amb la bici i la mare que u va parir tot e estat mes de un mes sense fer practicament cap esport..perque vaig caure dos cops amb la bici..per despistarme miran el mobil..i la mateixa manera exacte!...xocan amb un poste de aquets po posen perque no entrin els cotxes...les caigudes eren de comensar a riure i no parar..pero en un dels cops casi perdu un ou...i laltre em vaig fotre una ostia amb el pedal al bessò que e estat practicament fins ara que em feia mal.

Alla Katoomba tambe vaig coneixer una noia catalana que estava com una cabra..que es la que ara te als seus poders la meva mascara de porc..snif snif

Buenoo arriba el dia de marxaar amb la ideia de fero el maxim de economic possible Sydney-Melbourne pot costar al voltant de 110 dolars amb tren i 65 amb bus segons em comentaven.

La ideia era fer el trajecte de mica en mica els 800km fen autostop per tant, em desperto al mati carrego totes les einess

I cap a l'estacio de trent per fer Katoomba- Sydney i Sydney agafar un tren i anar fins les afores per començar a fer autostop.

Autostop ja n'havia fen abans pero sempre hi ha aquell neguit o por de ostres es pararan o no bla bla bla...Arribu a Cambelltown era el desti on molt aprop de alla passa una autopista que arriba fins Melbourne  baixu del tren direccio la sortida..i men adono que al cap de 40 minuts surtia un altre tren al altre plataforma que em portava com 100km mes al sud...mmm???

Cap al tren ames estava ploguen..decidit em puju al tren..sense cap reserva feta per dormir ni saber exactament quin poble dormiria..nomes amb les dos maletes una tenda de campanya i una olla petita que em van donar els alemanys amb el fugunet improvitsat.

Aquet tren el vaig agafar sense pagar el tiquet...se que estar malament pero era tan extrema la facilitat amb la que es podia fer que no men vaig poder estar...i aixins a sigut casi tot el viatje...al costat es va asentar un homee que tambe anava rollu backpacker(mochila a l'esquena) i vam comensar a parlar i recomenar-me llocs i pobles on podia parar.. Jo anava miran per la finestra i nomes veia que llocs perfectes per parar la tenda...amb la angustia tambe de si venia el revisor del tren.

La sort em segueix acompanyan encara per tant vaig arribar fins a un poble de 12.000 habitants que es deia Bowral em va encantar aquet poble tipic riu amb parcs al voltant ...la primer que viag fer començar caminar per possar la tenda..en un poble tant petit la gent nomes feia que mirarme com si fos...ves a saber que...

Vaig trobar un lloc tou on poder reposar..vaig preguntar amb algunes cases del voltant que passava si ficava la tenda alla...era un lloc com el Parc Espunya una mica menys centric...pero al ser un poble tant petit a tothom li es igual on possis la tenda mentres logicament respectis les coses basiques...basura sorolls etc..

Al andema al mati veien la facilitat que era aixo del tren i sense pagar vaig tornar agafar el tren aquet cop nomes em va portar dos estacions mes enlla...merda..vaig a mirar quant surt el seguent tren..I surtia cop al cap de 3 hores i la dona em deia que tenia que reservar seient i noser que..totalment fora de les meves mans u veia molt controlat per tant la magia del google maps al telefon es com un angel! agafu la carrera per surtir del poble de Moss Vale i un cop aconsegueixo estar una mica a les afores em ficu a fer autostop...increiblement al cap de 5 minuts es para un home que casi m'atropella amb el cotxe!

Li comento les meves intencions..no em portaria fins a Melbourne pero m'acostaria fins la autopista i alla em va deixar al mig de una autovia caganme amb la mare que el va parir...

Pero amb molta sort un altre cop al cap de cinc minuts de rellotge es para una dona, que em va portar uns 50 km mes, al final em va reconeixer que em va agafar perque ella te fills que fan lo mateix i es va sensivilitzar jejeje em va deixar a la entrada de l'autopista on alla si que vaig estar uns 20 minuts o aixins fins que es van parar una parella, al minut de estar dins el cotxe descobreixo que eren de Chile encara mestava posan el cinturo i tot plegat! i buaaa puc parlar normal per fiii!!

Ells vivian a Canberra pero jo anava direccio Yass un poble just al costat de 6000 habitants..la veritat esque e agafat una mica de mania a les ciutats grans...i les complicacions que et comporta entrar i surtir. L'Eva i en Pedro la parella Chilena eren una passada la veritat esque em vaig quedar una mica amb les ganes de visitar-los a Canberra on em van convidar per menjar un ASADO..ñam ñam..ells anavan direccio Canberra per tant jo tenia que continuar uns kilometres mes fins a Yass per tant em deixen a l'autopista i continuan caminu uns kilometres fins estar un bon lloc perque es parin els cotxes tot encara digerin la bona gent que m'habian acabat de deixar donanme els seus numeros de telefon que els truques si anava a Canberra...vaia tela pensava..aixo de Autostop mola molt...deixu les maletes a terraa aixecu el cap...i jodeeer un cotxe venia directe cap amii!! Penssu: ostiaa encara no e posat el dit que ja es para un cotxe!!! Total que tornavan a ser la parella Chilena l'Eva i el Pedro que su havian pensat millor i que em portarian fins a Yass, que estava com 80km! Si ja abans estava sorpres imaginet despres..rumiant..osigii an surtit de l'autopista i an tornat entrar per venirme a agafar un altre cop..per portarme 80km..oooh my god! Vam estar parlarn de moltes coses! i parlan del Asado jejeje que al final no vaig poder anar perque aqui a Melbourne m'estavan esperan el Allan per preparar tot lo de Nova Zelanda i comprar bitllets i que carai tambe per veurels que desde Laos que no els e vist mes!

Buaaa resum Autostop es aventura asegurada on no saps quin tipus de persona t'agafara ni on aniras a parar! perque et comensen a dir coses per visitar i es extremadament facil canviar de plans! evidenment te la seva part de risc...pero nomes s'ha de anar amb cuidado i ser positiu.

Em deixen al minuscul poble de Yass on em tocava tota la feina de buscar lloc per dormir vaig a la oficina de turisme i em diu un parell de llocs on puc plantar la tenda sense pagar res..!! ostia perfectaa al costat de un riu un lloc super guapooo!!

(Ara ja començo abreviar una mica que tinc que marxar...)Estava fen una barbacoa amb uns dels molts parcs que hih an per Australia i de cop i volta comensen apareixer gent al voltan vestits de esport...i alla veia a venir que passaria algu...de cop arriba un home gran calvo i amb una carpeta i un cronometre...ostiaa aquets van a corre!! paaaam els i vaig demanar si em podia ajuntar...encara menjan les meves salsitxess fetes a la BBQ...si si cap problema em diuu vaig corren cap a la tenda em canviuu de robaa i narii a corre per el parc!! encara amb el mal de cames que tenia del dia que vaig anar a corre per les Blue Mountains!

Vam estar despres de corre fen una altre BBQ que jo ja estava que estava apunt de treure tot..entre lo que havia menjat abans..anar a corre i despres tornar a menjar....pero super bona gent on vam estar parlan de coses de corre i sobre el viatje i tal! un lloc molt macuu per estarsi mes dies! pero tocava continuar per tant al dia seguent ja tornu agafar el tren... aquet cop compran un tiquet!

Em planto ben aviat al mati a lestacio de trent! i les officines per comprar el tiquet no obrien mai..i la gent estava alla esperan per pujar al tren,...i jo joder...no es la meva culpa son ells que no an obert..fins i tot vaig trucar a un numero de informacio aiam si obrien o que..i si si em diu ja obriran ara..em diu...(ja puc anar esperant...)

Hi havia una mare amb dos criatures..tipiques que no paraven de bellugar-se quant faltavan com dos minuts per arribar el tren el nen petit es possa a gumitar pero a tope! vaig correns a gafar paper de water la dona tambe corren per alla...i tota la altre gent al voltant mirant-so..

Arriba el tren..un tren..que era com un avio per dins..que si zona business que si zona economica...i jo pensant Joan ara aqui si que lleparas..els seients era com de havia amb restaurant i tot dins el tren..pero jo pensan aiam no es la meva faltaa...si ells no tenen obert aixo pos aixo els i explicare.....

Total que arriba el revisor i jo ja em feia el adormit..amb la carpeta i tot de fulls..buaa el cor m'anava a cent! pensant si que a durat poc la aventura...buff a passat de llarg pero es va parar just al meu costat...

Al cap de unes parades mes tornava a fer revisio..aquet cop em feia el adormit tambe...i semblava com si tenia la carpeta sobre el meu cap..sentia com anava passan full per full...el cor estava mes calmaat pero empassava saliva 2 cops per segon...jejejeje no no tuu cap problemaa! fins casi Melbourne sense pagar un dolar...ja ser que no estar bee aixo i de les uniques coses que em feien sentir millor..esque en un mon on els rics cada cop son mes rics i els pobres cada cop mes pobres...no em sentia tant malament quant una empresa guanya millons de dolars a deixat de guanyar 110 dolars...ara agues set millor fenlo autostop i no ages patit tant! vaa men vaig pitaan que tinc que desmontar la tenda!! fins la proximaa!!!